Eufòria desbordada a la plantilla del Llagostera. // Foto: UE Llagostera

TORNADA DE LA TERCERA ELIMINATÒRIA (#PLAYOFF2A) :

Llagostera 3-1 Nàstic (global 4-3)

L'Hospitalet-Leganés (diumenge, 19:30)

LLAGOSTERA 3-1 NÀSTIC

La cirereta del pastís. El Llagostera va aconseguir un ascens històric i heroïc a Segona A després de superar el Nàstic de Tarragona en un duel realment emocionant i disputat. Els dos equips van saltar al camp sense cap complexe i amb bones ocasions per a les dues bandes. L'ambient era de luxe; la marea grana feia de les seves instal·lada a la graderia supletòria, mentre que el reducte llagosterenc mirava d'igualar les forces deixant-s'hi la veu. El matx era intens, farcit de nervis i tensió, a l'alçada de tot el que es jugaven ambdós conjunts, un bitllet valuós cap a la categoria de plata. Els jugadors de Carrillo i Alsina van colpejar primer quan, vorejant la mitja hora, Eloy Gila, el més murri de la classe, va caçar un refús del travesser després d'una rematada de Tarradellas. 1-0 i l'escenari que es situava molt favorable per als gironins. I millor s'haurien pogut posar les coses quan l'àrbitre va xiular un penal, força rigorós, per mans de Xavi Molina. La llàstima per als de casa és que Enric Pi va xutar la pena màxima massa desviada a l'esquerra de Reina. El destí estava encaparrat en aliar-se al costat dels locals quan el capità Xisco Campos va ser expulsat per una dura entrada a Salva Chamorro quan ja encarava sol de cara a porteria. Precisament en aquesta acció, al límit del descans, va arribar l'obra d'art de Jordi López, que va clavar la pilota a l'escaire davant la perplexitat del porter grana. Un descans amb gust a glòria al Gironès, per estirar-se als cabells a Tarragona.

Curiosament, el Nàstic es va refer a la represa tot i jugar amb inferioritat numèrica. Moragón va treure una mà providencial a rematada de Rocha i els tarragonins s'ho començaven a creure. I més encara quan el col·legiat va assenyalar penal per una agafada de Vallho a Marcos, escorat dins l'àrea. El davanter del Nàstic no va perdonar i va col·locar el 2-1 al marcador davant el deliri dels aficionats visitants. En la recta final d'enfrontament, conscients que hi havia una pròrroga a l'horitzó, els dos equips van reservar forces i el matx es va travar i fins i tot embrutir, amb entrades dures i baralles entre alguns aficionats i les banquetes. Amb aquest resultat es va arribar al temps extra on, en el primer minut, va aparèixer celestialment el davanter centre d'origen gambià Nuha Marong, que havia ingressat al camp feia pocs minuts, per endreçar amb la testa una centrada precisa d'Enric Pi. El jove talent gironí va fer esclatar el Municipal de Llagostera i a la vegada va fer emmudir els seguidors tarragonins. Quedava molt temps, temps perquè el Nàstic pengés pilotes a la desesperada, temps perquè Querol fregués el gol a les seves botes, temps per un munt de pilotes a l'olla, temps per una resistència èpica del Llagostera, temps per una agonia llarga i impotent del conjunt grana, a les portes de la Segona A després d'un esprint final de competició espectacular. A l'altra banda, el conte de fades escrivia la seva pàgina més sonada, un èxit espaterrant d'un club de poble, un club humil que truca la porta del futbol professional per jugar (a Montilivi?) contra Betis, Saragossa o Osasuna. És el Llagostera, l'orgull gironí de 8.000 habitants, i ahir va demostrar que els "collons" a vegades valen més que els galons. Una altra lliçó que ens deixa aquest esport. Una altra tarda per a la posteritat, i ja en van unes quantes.