EXERCICIS DE PREVENCIÓ DE LESIONS

Tot i que és difícil assegurar quina és la patologia més representativa, si que podem dir que les de caire muscular són les més habituals amb molta diferència respecte les altres i, el que és més important, moltes d'elles poden evitar-se.

Com comentàvem anteriorment és complicat reconèixer una única lesió. És per això que tot seguit, i donada la meva experiència en l'àmbit del futbol, mostrarem les 5 classes de lesions que es presenten més sovint; aquestes són:

-Patologies musculars del grup dels isquiotibials, preferentment el bíceps femoral.

-Patologies musculars de quàdriceps, amb més recurrència el múscul recte anterior.

-Esquinços de lligaments, especialment a nivell del turmell.

-Tendinopaties d'Aquil·les.

-Tendinopaties rotulianes.

Aquestes 5 tipologies de lesió es classifiquen en tres grans grups, segons l'estructura del cos afectada: múscul, tendó o lligament. En els casos en que l'estructura més afectada sigui el múscul fem una subdivisiósegons el mecanisme lesional, per diferenciar entre causes extrínseques (o directes) o intrínseques (o indirectes).¹  Les primeres són produïdes per una contusió i poden esdevenir lleus o benignes (grau I), moderades (grau II) o greus (grau III). D'altra banda, les lesions provocades per causes intrínseques es produeixen per l'aplicació d'una força tensional (estirament) superior a la resistència del teixit muscular quan aquest està en contracció activa.

La força i la velocitat d'aplicació d'aquesta tensió són les variables que modifiquen la susceptibilitat al trencament, encara que hi ha altres elements, com la fatiga, que poden influir-hi. En aquests casos, el jugador nota un dolor sobtat en forma d'estrebada o punxada, en relació a un sprint, canvi de ritme o xut. La complexitat de classificació d'aquestes lesions fa que hi hagi més d'una manera d'organitzar-les, una d'elles és la taula que proposem a continuació:

Taula I²

Classificació de les lesions musculars amb criteris histopatològics.

DOMS (Delayed Onset Muscular Soreness): agulletes o cruiximents, termes aquests no gaire científics.

Les lesions de grau 0 les entenem com lesions on queda afectat molt poc teixit muscular. En el cas que la lesió fos més extensa poden comportar-se com a lesions més greus i, per tant, de pitjor pronòstic.

Si ens fixem ara en les tendinopaties, conjunt de patologies que afecten a l'estructura tendinosa³ (tendó), i seguim els criteris de l'Associació Internacional de Reumatologia, les dividirem en: paratendonitis, tendinosis, paratendonitis amb tendinosi i tendinitis. En aquest tipus de lesions, el més important és saber quina és la diferència entre tendinosis i tendinits. Davant d'una tendinosis el que ens trobem és un procés degeneratiu intratendinós per atròfia (envelliment, microtraumes, compromís vascular, etc.); en la seva clínica trobaríem: dolor (present o no), pèrdua de la força i disfunció i possibilitat de palpar un nòdul tendinós (que pot ser dolorós).

Per contra, ens referim a tendinitis quan existeix una degeneració simptomàtica del tendó amb ruptura tendinosa i vascular acompanyades d'una resposta inflamatòria. A més de dolor, pèrdua de força i disfunció, la clínica es caracteritza per la possible aparició d'un hematoma i dolor tant a la contracció com a l'estirament.

Per últim, pel que fa a lesions que afecten al lligament, i centrant-nos en aquest cas en el turmell, la classificació emmarca les patologies en tres graus en relació a criteris de gravetat.⁴ Un esquinç de grau I és una distensió lligamentosa del LPAA (lligament peroneoastragalí anterior) i es caracteritza per l'absència de signes de gravetat i inestabilitat. En aquest cas, el jugador, tot i referir dolor local en la vora anterior i externa del turmell junt a la presència d'una lleugera inflamació, es pot reincorporar al joc.

En un esquinç de grau II hi ha lesió del LPAA, càpsula articular anterior, LCP (lligament calcaniperoneu) i es pot apreciar un hematoma a la vora externa del turmell i el peu junt a una marcada impotència funcional en caminar. A més, s'evidencia inestabilitat en el moviment forçat de l'articulació. En tercer lloc, en un esquinç de grau III hi ha lesió del LLE (lligament lateral extern) del turmell, una impotència funcional al caminar i una marcada inestabilitat articular. En ocasions es presenta junt a lesions òssies o dels músculs peroneus. En el moment de lesionar-se el jugador pot sentir un cruiximent al turmell seguit de la ràpida aparició d'un hematoma que  s'acompanya d'un important dolor inicial, però seguidament, degut al trencament de fibres nervioses, es produeix una fase d'anestèsia en el turmell i el peu.

Ara que ja sabem quines són les 5 patologies més freqüents en el futbol, el més important de tot és evitar que aquestes es produeixin a causa dels nostres mals hàbits. Tot això ho veurem en properes publicacions, sense deixar de banda la manera en que es produeixen i quin és el seu possible tractament. 

Eduard Sogues Mas és fisioterapeuta graduat i és el cap del servei de fisioteràpia del centre de rehabilitació SPAL. És membre també de l'equip de fisioterapeutes del programa de salut d'Special Olympics Espanya i a més és el fisioterapeuta del primer equip del CE Premià de Mar des de fa dues temporades. El club milita al grup 2 de la Segona Catalana. La meva passió pel futbol ha fet que m'encaminés per aquí. Col·laborador, ara, de www.golcat.com  

BIBLIOGRAFIA:

1- “Guia de Pràctica Clínica de les lesions musculars. Epidemiologia, diagnòstic, tractament i prevenció Versió 4.5 (9 de febrer de 2009)”, Apunts. Medicina de l.2009; 44(164) :179-203

2- “Guia de Pràctica Clínica de les lesions musculars. Epidemiologia, diagnòstic, tractament i prevenció Versió 4.5 (9 de febrer de 2009)”, Apunts. Medicina de l.2009; 44(164) :179-203

3- “Abordaje Terapeutico en las Tendinopatías”, http://femede.es/documentos/Fisioterapia_tendinopatias_XXJJTrauma.pdf

4- “Tratamiento conservador de las lesiones ligamentosas agudas del tobillo”

http://www.elsevier.es/sites/default/files/elsevier/pdf/129/129v48nSupl.3a13066227pdf001.pdf