El tendó d'Aquil·les és capaç de suportar fins a 17 vegades el pes corporal // Imatge de Biolaster

La primera part d'aquest article la podeu trobar aquí

TRACTAMENT:

Hi ha dos tipus de tractament: el quirúrgic i el conservador. El tractament quirúrgic és únicament de total indicació quan ens trobem davant d'una ruptura total del tendó o en ruptures parcials de gran extensió o que provoquin molta incapacitat.

En ruptures parcials menys incapacitants, així com en  els diversos casos de tendinopaties que hem vist anteriorment, el tractament conservador pot ser suficient. Aquest es divideix en dues fases, l'aguda i la crònica, en funció de l'estat de la lesió. Actualment una de les tècniques més utilitzades durant el tractament conservador són els protocols de treball excèntric, però abans d'introduir-s'hi cal condicionar el tendó. Tot seguit veurem un exemple de tractament conservador per tendinopaties aquíl·lees no insercionals.

En el tractament en que la lesió es troba en fase aguda la prioritat és reduir la inflamació i aconseguir que el tendó una extensibilitat adequada. Això ho aconseguirem mitjançant diverses tècniques:

• Crioteràpia: en l'etapa inicial s'ha d'aplicar 3 o 4 vegades al dia, MAI directament sobre la pell i durant uns 15 minuts. En fase no inicial s'aplicarà post activitat esportiva.
• Electroteràpia: aquest és un camp bastant extens, però els recursos més utilitzats són l' ultrasò, (US) en sessions d'entre 2 i 5 minuts segons diversos estudis, i TENS, que és una modalitat de corrents elèctriques que s'apliquen en el focus del dolor per tal de calmar-lo. Altres mitjans són les corrents galvàniques i la microregeneració endògenada guiada.
• Treball de descàrrega parcial: utilitzant cinta transportadora antigravetat.
• Exercicis Excèntrics: el protocol estàndard proposat per Alfredson et al. [1998], Öhberg et al. [2004] i Norregaard et al. [2007] és l'utilitzat en aquest cas. Requereix la realització del exercicis durant 12 setmanes seguides, en 6 sèries de 10 repeticions 2 vegades al dia els 7 dies de la setmana. Després de les 12 setmanes es redueix i s'aconsegueix que l'esportista assoleixi el nivell d'abans de la lesió. Els estudis científics realitzats coincideixen en molts aspectes; un dels únics punts de discussió que generen és que uns d'ells recomanen que durant les 8 primeres setmanes de l'aplicació del tractament ni s'entreni ni es jugui a alt nivell competitiu, mentre que altres permeten que els jugadors continuïn amb la pràctica esportiva des del primer dia.

Abans de començar amb els exercicis cal condicionar el tendó seguint els passos següents:

-Bicicleta o treball sense impacte per escalfar el tendó.

-Teràpia manual (a realitzar pel fisioterapeuta): mobilització de les articulacions del turmell i del peu, escalfament del tendó, treball transversal i d'extensibilitat del tendó, treball longitudinal sobre la beina paratendinosa i massatge de descàrrega dels bessons, soli i planta del peu.

-Estiraments en tensió activa del tríceps sural (grup muscular format pels bessons i el soli).

Aquest protocol de treball es pot realitzar amb dolor i els esportistes poden patir DOMS (dolor muscular d'origen retardat), o agulletes, que aniran desapareixent a mesura que es repeteixi l'exercici. Quan ens trobem en fase aguda donem preferència al treball excèntric sobre la llitera i amb l'ajuda del fisioterapeuta durant la primera setmana, ja que és important progressar adequadament en la intensitat dels exercicis proposats.

Si ens referim ara al tractament d'una lesió en fase crònica, aquest serà una mica diferent a l'anterior, però es repeteixen patrons de treball:

• Crioteràpia: en l'etapa inicial s'ha d'aplicar 3 o 4 vegades al dia, MAI directament sobre la pell i durant uns 15 minuts. En fase no inicial s'aplicarà post activitat esportiva.
• Electroteràpia: corrents galvànics post activitat esportiva.
• Ones de xoc: de 5 a 10 sessions en les tendinopaties que no milloren amb el tractament estàndard.
• Treball de descàrrega parcial: utilitzant cinta transportadora antigravetat.
• Exercicis Excèntrics: en patologia crònica començarem amb l'exercici 1 de la taula anterior, seguint amb els exercicis 2(taula anterior) i 3(taula següent) d'acord amb l'evolució clínica. Els exercicis 4 a 7 són variants d'exercicis excèntrics que es podran fer en fases avançades del protocol de tractament i abans de la incorporació als entrenaments, sempre d'acord amb l'evolució i la tolerància del jugador.

• Retorn a la competició: els jugadors hauran de complir determinats requisits per ser donats d'alta i poder tornar a competir. Un d'aquests criteris serà en relació amb l'escala VISA; per tornara fer treball de camp la puntuació mínima ha de ser de 60 punts, mentre que per incorporar-se al grup és de 80, o bé, 70 sempre que hi hagi una millora de 30 punts respecte a la valoració inicial. D'altra banda la sensació subjectiva del dolor ha d'haver disminuït a la meitat respecte a l'inici del tractament. L'escala més utilitzada per valorar la sensació subjectiva del dolor (EVA). A més, l'evolució ha d'haver assolit aquests 3 requisits:

- Nivells de força i volum adequats.

- Desaparició de la neovascularització al voltant del tendó.

- Haver fet, al menys, 5 entrenaments complets amb el grup.

EXERCICIS DE PREVENCIÓ:

Tant important és saber com resoldre una tendinopatia, com tenir recursos per poder evitar-la. Aquest és el camp de la prevenció. La dividim en prevenció secundària i prevenció primària. Quan parlem de prevenció secundària ens referim a jugadors que han sofert i han estat diagnosticats de tendinopatia aquíl·lea en algun moment de la temporada que, un cop incorporats al grup, han de seguir i mantenir un treball preventiu per tal d'evitar recaigudes, durant almenys 12 setmanes. El treball de manteniment tindrà les característiques següents:

- Realització dels exercicis 1, 2 i 3 del protocol de treball excèntric.

- 3 cops per setmana abans dels entrenaments i després de l'escalfament específic per als exercicis esmentats.

- Realització d'una descàrrega manual i d'un treball d'extensibilitat del tendó d'Aquil·les, al menys 2 cops per setmana.

En els casos en que el jugador amb molèsties segueixi el mateix règim d'entrenaments que els seus companys, aquest haurà de dur a terme unes mesures profilàctiques com aquestes:

- Bicicleta o treball sense impacte per escalfar el tendó.

- Treball transversal i d'extensibilitat del tendó de forma obligatòria i diàriament abans de la sessió.

- Massoteràpia d'activació del tríceps sural.

- Treball excèntric manual.

- Estiraments en tensió activa abans dels entrenaments.

- Treball excèntric combinant 2 tipus dels exercicis explicats abans dels entrenaments.

- Inici de la fase d'impacte una mica abans que la resta del grup i de forma més gradual.

- Acabar els entrenaments amb descàrrega del tríceps sural i amb estiraments en tensió passiva.

- Aplicació de crioteràpia de forma sistemàtica durant 15 minuts en acabar les sessions.

Pel que fa a la prevenció primària, l'evidència científica demostra que un determinat tipus de treball simultani d'enfortiment i estirament del sistema musculotendinós prevé algunes lesions i millora algunes patologies d'aquestes estructures.

En aquest àmbit, a més de seguir una sèrie d'exercicis preventius per les tendinopaties aquil·lees, donarem algunes recomanacions que poden ajudar a l'aparició d'aquest tipus de patologia crònica, especialment en els períodes més agressius de la temporada, com la pretemporada. Per exemple es poden passar una sèrie de qüestionaris als jugadors per obtenir informació que ens permeti ajustar-nos al màxim a les necessitats de cada cas.

- Ànalisi biomecànica de la bipedestació, marxa i carrera.

- Estudi del calçat utilitzat més freqüentment.

- Estudi de les superfícies on es realitzen els entrenaments durant la temporada així com en la pretemporada.

- Escalfaments específics abans de les sessions, estiraments en tensió activa a l'inici de la sessió i estiraments passius al final.

- Incloure, almenys 2 vegades per setmana en 6 series de 10 repeticions, l'exercici 1 del protocol de treball excèntric descrit anteriorment.

Eduard Sogues Mas és fisioterapeuta graduat i és el cap del servei de fisioteràpia del centre de rehabilitació SPAL. És membre també de l'equip de fisioterapeutes del programa de salut d'Special Olympics Espanya i a més és el fisioterapeuta del primer equip del CE Premià de Mar des de fa dues temporades. El club milita al grup 2 de la Segona Catalana. La meva passió pel futbol ha fet que m'encaminés per aquí. Col·laborador, ara, de www.golcat.com

ANNEX:

Escala del dolor EVA

Escala Blenzina et al.: la valoració del dolor i la seva implicació funcional fa referència al tendó rotulià, però aquesta valoració es pot aplicar a altres estructures, en aquest cas ho apliquem a les patologies tendinoses del tendó d'Aquil·les. Es diferencien 3 estadis: en el primer el dolor només apareix després de l'activitat esportiva i no influeix en el rendiment de l'esportista, en el segon el dolor és a l'inici de l'activitat, però que desapareix amb l'escalfament i que tampoc afecta de forma significativa al rendiment esportiu. Per últim, en l'estadi tercer el dolor estar present durant i després de l'activitat esportiva i provoca fins i tot que l'esportista hagi de deixar aquesta activitat.

Enllaç escala VISA-A:

http://bjsportmed.com/content/suppl/2001/11/09/35.5.335.DC1/01055_Fig_1_data_supplement.pdf

Enllaç video de la proba de Thompson:

http://www.youtube.com/watch?v=AmDi08rlR3I