Jugador de Tercera nacional, Primera o Segona Catalana; es queda sense equip. Deixant de banda els motius pels quals no segueix (personals del propi futbolista o per decisió tècnica del club, que són els més habituals), què és el primer que fa? Ho comunica. Públicament, i a través del seu compte a Twitter. 

Buscant repercussió, citant a mitjans de comunicació i periodistes del #futbolcat. I depenent del tipus de jugador i del club que abandona (siguin ambdós mediàtics o no), s’informarà convenientment de la seva situació. Ja sigui a través d’un RT o mitjançant un tuit independent. Jugador disponible al mercat d’estiu.

Receptors del missatge? Directius i, sobretot, entrenadors. Les trucades i els SMS són ja massa vintage. El comencen a seguir, i a parlar per missatge directe. Es donen el mòbil. Tanquen una reunió per Whatsapp i passem de la virtualitat al posar-se cara. A negociar.

Twitter no és, com molts creuen, el lloc ideal per interactuar amb famosos que, normalment, tenen molt poc a dir i molt a anunciar a nivell publicitari. Poques coses més avorrides que el seguir a algú amb molts 0, en número de seguidors a Twitter i al compte corrent. 

Twitter és l’espai comú de clubs, directius, entrenadors i jugadors del #futbolcat. Sóc conscient que, per molt que m’entesti, no tot és 2.0; no tothom té un compte, ni tampoc podem estar pendents del que es diu durant les 24 hores. Però en setmanes com aquestes és una eina fonamental pels que busquen reforçar els seus equips.

Renovacions, altes i baixes també es comuniquen per diferents canals. No és gens estrany, avui dia, sortir d’una negociació i que et diguin: “escolta, això ja ho pots anunciar al teu Twitter”. Oficialitzem. Comuniquem. Part del show és comunicar, a la teva competència, que has fitxat a aquell davanter que va marcar 25 gols. 

Els representants segueixen existint, però perden quota de mercat; el futbolista, i més si té un bon grapat de seguidors, pot fer i desfer publicant un tuit. Amb 140 caracters es poden originar un munt de reaccions. Es pot jugar a ser ambigu; es pot confirmar una continuitat amb el típic: «la temporada que ve seguiré defensant els colors de [                ]». I es pot confirmar que s’abandona el club.

O sinó, per què et creus que el teu entrenador o el president s'acaben de crear un nou compte? En primer lloc, per informar-se del que fan i deixen de fer els seus rivals. Dins i fora del terreny de joc. Et començaran a seguir, a veure què publiques, amb qui parles. Quins són els teus seguidors; quants tens; amb qui interactues. Et vigilen. Et miren. 

El mateix que a Whatsapp. Tens el teu entrenador, que et parla pel que sigui. Però també vol saber a quina hora vas tancar el mòbil ahir per la nit. Ai, aquestes últimes connexions de matinada... Què feies ahir a les 3:48? Vas sortir de festa el dia abans del partit? Ja investigarà, segur.

Fitxar els teus futurs jugadors, i vigilar el que fas amb el seu Twitter i Whatsapp. Un regal del cel per ells. Benvinguts al 2013.

@gonzalodemelo