"Per això m’agrada Twitter; perquè puc filtrar la qualitat i quedar-me només amb aquella gent que explica el que ha passat realment"

Temps enrere, un servidor acostumava a llegir amb expectació els diaris esportius els dilluns al matí. Una bona tassa de café i conèixer com els havia anat al grapat d’amics que tinc arreu del #futbolcat. Una manera immillorable de començar la setmana! 

Jo no sóc pas periodista. Tinc els meus estudis superiors en altres àmbits. Sempre m’ha agradat escriure, sí. Però sobre allò que em ve de gust, no pas per imposició. Avui dia, hi ha una certa tendència a buscar l’aprovació d’un cert tipus de consumidor, encara que això suposi renunciar a la informació veraç. Moltes vegades no s’informa, sinó que se li diu a aquest tipus de consumidor el que vol escoltar. 

‘No hi ha mentida més sagnant que una veritat a mitges’. Aquesta afirmació em ve al cap quan llegeixo algunes cròniques que es fan sobre els partits arreu del territori català. Els dilluns al matí se m’omple el mòbil de whatsapps d’alguns dels protagonistes de la jornada queixant-se que la crònica sobre el seu partit de diumenge no s’ajusta a la realitat. “Que sí, que una part és certa, però no s’explica tot. No sé quin partit ha vist aquest paio!”. Veritats a mitges. 

Últimament, a algunes cròniques es parla de ‘possibles penals’, ‘pressumptes fores de joc’ i ‘permissivitat arbitral davant el joc dur’. Tot això, lògicament ha perjudicat a l’equip local de manera flagrant. També es parla del bon joc i les ocasions locals, a més de la fluixa proposta futbolística de l’equip visitant. Dels grans mérits de l’equip de casa, en definitiva.

Entenc perfectament que és més cómode deixar en mans d’algú autòcton la crònica del partit, però se li hauria d’exigir un mínim d’objectivitat. Molts compleixen. D’altres, en canvi, es deixen portar pels seus colors.  És comprensible que la persona que informa ‘escombri cap a casa’ una mica, però maquillar la veritat no condueix enlloc. 

Al món del futbol, com a la vida, tot torna. Si et baralles amb un rival, l’any següent pot ser que tinguis la perxa al seu costat al vestidor. Pots ser un president a qui li agrada enganyar, però, tard o d’hora, se’t demanaran responsabilitats. I, per què no, pots escriure veritats a mitges sobre el que passa als terrenys de joc.

Llavors has de ser conscient que tot queda enregistrat i la teva credibilitat es va diluint dia a dia. Per això m’agrada Twitter; perquè puc filtrar la qualitat i quedar-me només amb aquella gent que explica el que ha passat realment. Fa temps que no prenc una bona tassa de café mentre llegeixo al diari com els ha anat als meus amics. No m’agraden les veritats a mitges.

@albertoowono