#FUTBOLCAT 24/7
24 HORES AL DIA, 7 DIES A LA SETMANA
Twitter Facebook YouTube YouTube

OPINIÓ

text Prestigi arbitral
13-03-2013 16:00 per Gonzalo de Melo

Francisco Javier Pazo Mora (Baix Llobregat), àrbitre enguany a Tercera Divisió // REM Images

 

 

Entrem en una pista de bàsquet. Qui més qui menys ho ha fet. O ha vist un partit per televisió. Veiem el partit i, com en tot esport amb pilota i contacte de pel mig, hi ha accions polèmiques. De difícil interpretació. Com mesurar la força d’un contacte? Com mesurar el contacte entre dos jugadors de diferents alçades? Com saber què és i què no és falta?

 

Complicat. Poseu-vos en la seva pell. Hi ha infraccions clares, sí, però hi ha d’altres on el marge d’interpretació és ampli. Quina diferència, doncs, hi ha entre l’àrbitre del món del bàsquet i el del futbol? La diferència rau en tot: en els jugadors, en el públic i en l’entrenador que hi ha. I tot es resumeix en un únic concepte: el respecte.

 

Els futbolistes, molt rarament, reconeixem una falta. El costum (el que hem vist, el que ens envolta, tot) és el de protestar. Encara que la falta sigui tan clara com una casa de pagès. Protestarem, aixecarem els braços i entonarem el clàssic: “¡Pero si se ha tirado!”. Ja pot tenir la cama mig amputada, que direm que s'ha tirat a la piscina. 

 

La protesta ha estat normalitzada. Només es castiga amb targeta quan és reiterada. A l’altra cara de la moneda, en esports com el bàsquet o el tenis, les decisions de l’àrbitre o jutge són quasi indiscutibles; una protesta és sinònim de tècnica o de warning, segons el cas.

 

Què dir de la diferència que hi ha a les grades d’aquests esports. Que aixequi la mà qui no ha insultat mai a l’àrbitre, parlant de sa mare i de tota la seva família. Ningú l’aixeca. Insultar i ser aficionat al futbol és un pack indivisible. És cultural, agradi o no.

 

A altres esports, i no només els citats, la figura arbitral és respectada i gaudeix, fins i tot, d’un prestigi reconegut. Quants cops hem escoltat parlar d’àrbitres amb prestigi al futbol? Rara avis.

 

La pregunta que se’ns planteja, doncs, és: fins quan? Fins que no eduquem els que venen pel darrere. I això no s’aprén a l’escola. És el dia a dia, el que veuen periòdicament al camp del costat de casa.

 

I al costat de casa només escolten insults i creuen que aquell que va de negre és el diable en persona.

 

@gonzalodemelo









GolCat © copyright 2014  
Desenvolupat per QuintaLinea