Sovint veiem en directe a la TV rodes de premsa dels jugadors, tècnics o presidents més destacats a Primera Divisió. Segons sigui l'actualitat esportiva, social, econòmica o logística que acompanya aquells personatges o els seus clubs, com espectadors passius ens imaginem quines són les preguntes més fàcils o lògiques de fer. De vegades, però, ens sorprenem que aquestes no s'arriben a fer o, si es fan, no les fan periodistes de l'entorn més pròxim a les entitats.

Tot plegat té resposta, en un elevadíssim percentatge, en el joc d'interessos creats. Si hi ha un escàndol al Madrid, és més fàcil preguntar i punxar des de Barcelona. El mateix en el cas invers. Per quin motiu? El periodista i mitjà de Barcelona no té res a perdre mostrant-se crític amb el Madrid -com en el cas contrari tampoc-, en canvi, un periodista d'un mitjà de Barcelona insistint en un determinat tema del Barça pot posar-se en perill com a empleat d'un mitjà o el mitjà com a ens connivent amb el Barça.

Us posaré un exemple pràctic. Imagineu un mitjà de comunicació que té diverses promocions d'articles oficials del Barça. Segons quina sigui la pregunta que incomodi a certs estaments del Barça, hi ha dos riscos. El primer, un toc d'atenció o quelcom més greu sobre el redactor o periodista per part dels seus caps. El segon, que la poca gràcia que li hagi fet la pregunta al Barça amenaci que aquell mitjà ja no tregui cap paella, tassa o rellotge del Barça com a promoció. És trist, però passa. Ha passat i passarà.

A Segona B i Tercera, per exemple, això no té raó de ser. Cap mitjà, ni importants com Sport, Mundo Deportivo, El 9, La Xarxa, Ràdio Marca, etc. té cap dependència de productes ni contractes empresarials amb cap club -que jo tingui constància, és clar-. Encara menys els portals digitals. És per això que de vegades en entrevistes, rodes de premsa i altres moments de la vida comunicativa del #futbolcat trobo a faltar una mica més d'insistència en algunes preguntes. Veig massa por a incomodar l'entrevistat o a tractar temes en profunditat com a reportatge i desconec el motiu.

Qui sap si és la por a preguntar per una possible destitució quan un equip enganxa 15 jornades sense guanyar i que, des de llavors en endavant, entrenador o fins i tot directius ja mirin malament aquell periodista que, sovint, es trobaran tarda sí i matí també pels camps del nostre futbol.