#FUTBOLCAT 24/7
24 HORES AL DIA, 7 DIES A LA SETMANA
Twitter Facebook YouTube YouTube

OPINIÓ

text El mal de Guardiola
20-11-2012 15:40 per Gonzalo de Melo

MANUEL BRUQUE // EL MUNDO

 

Ja no hi és. I aquí no estem tampoc per parlar del Barça; ja ho fan, i massa, altres. Aquí parlem del futbol de casa, del dels diumenges al matí, del poble o del barri del club que ens queda a tocar només baixar de casa.

 

Però el que és innegable és la influència de Guardiola en la manera de jugar de molts equips del futbol català. Veure els centrals oberts i sortir amb la pilota controlada des del darrere és el normal avui en dia. Vist l’èxit de la fòrmula Pep, molts es deuen preguntar: per què no implantar-la a casa?

 

Fem-ho, doncs. Però, per motius obvis, ni a 2ªB, ni a 3ª ni molts menys a Primera o Segona Catalana hi ha massa futbolistes per jugar com el Barça. I pocs, poquíssims camps hi ha de les dimensions del Camp Nou. Ens trobem, per tant, amb un problema d’estructura: terrenys de joc més petits, jugadors amb menys qualitat.

 

D’altra banda, l’altre futbol, el kick and rush (concepte acunyat pels alemanys fa dècades al parlar del tradicional futbol britànic: tira-la cap a dalt i tots a correr) és despreciat per molts amb les frases tradicionals dels bohemis d’aquest esport: des del políticament correcte “saben al que juguen”, passant per l’ambigu “tenen un joc molt directe” i acabant pel despreci del “no juguen a res”.

 

A la història del futbol català han existit moltíssims clubs que han triomfat amb un segell propi; despreciem al Vilafranca de la temporada 2009-2010 pel seu ascens a Tercera? O a la Montañesa històrica de Miki Carrillo, que a la campanya 2010-2011 va estar a punt d’assolir un ascens insòlit en el seu debut en una categoria com és la Tercera? I em deixo a un munt d’equips que han fet història recordant, només, dos exemples recents.

 

Pel que fa als valors, tan de moda avui en dia, la aportació de Guardiola al futbol català és innegable: l’aposta pel planter és el futur d’uns clubs ofegats per la situació econòmica; la humilitat, el companyerisme i altres valors bonrotllistes ajuden, i molt, a formar a aquells que, d’aquí no molt, seran els components de les plantilles de Europa, Llagostera, Cornellà o Olot.

 

Hem de ser conscients, també, d’on venim. Tots hem jugat (o com a mínim ens sona) amb ‘pit i collons’. I això és tan català com el Pep. La diferència està en l’admiració i el respecte per una manera de jugar i el despreci d’alguns per l’altra.

 

Guardiola i Barça són d’un altre nivell. Traslladar-ho amb molts menys zeros en el compte corrent, i intentar-ho, és encomiable. Triomfar és més complicat. 

 

Perquè només hi ha una cosa en comú al futbol, sigui quina sigui la categoria: aquí mana la dictadura del resultat. 

 

@gonzalodemelo









GolCat © copyright 2014  
Desenvolupat per QuintaLinea