#FUTBOLCAT 24/7
24 HORES AL DIA, 7 DIES A LA SETMANA
Twitter Facebook YouTube YouTube

OPINIÓ

text Vols dir que val la pena?
19-09-2013 16:00 per Alberto Edjogo-Owono

 

 

Pocs poden entendre als que pensem, dia sí dia també, en el futbol // MÁS CLARO, AGUA

 

 

He encetat una nova temporada al #FutbolCat. El soroll dels aspersors al terreny de joc, l’olor a café i crema per massatges dins el vestidor, les fulles de paper amb les alineacions d’ambdós equips a la graderia, les crítiques dels sempiterns ‘tribuneros’… i és que torna el futbol arreu del territori català!!

 

A mesura que vas complint anys, les teves responsabilitats laborals i familiars, lògicament, augmenten. Anar a entrenar després d’una intensa jornada laboral, sabent que deixes la família a casa, pot semblar una bogeria. Plou a bots i barrals i tu vas a entrenar. Ni tan sols la febre t’impedeix acudir a una sessió. La xicota posa mala cara quan li dius que el cap de setmana jugues lluny, que passaràs gairebé el diumenge sencer fora de casa.

 

Alguns familiars no entenen el per què de tant d’esforç. T’aconsellen que et centris en coses més importants que córrer darrera una pilota. O els amics, que generalment preparen sortides nocturnes en dissabte. I tu dius que no hi pots anar perquè el diumenge tens partit al matí. ‘Un partit molt important’ dius per tal de justificar la teva absència. “Però si ja no t’hi faràs ric amb això del futbol. Vols dir que val tant la pena?” et diuen. Fins i tot tu mateix t’ho planteges durant l’estiu.

 

Però quan veus que tots els teus companys s’esforcen al màxim, te n’oblides que has perdut tot l’agost fent pretemporada. Comença la lliga i no entres en els primers onzes inicials. Tens la temptació de plegar, però no pots resignar-te sense lluitar per una plaça entre els titulars. La cosa no rutlla i els resultats no arriben, però tu, lluny de pensar que no n’hi ha per tant amb això del futbol, arribes a entrenar dimarts amb ganes de començar una nova setmana. Una nova lluita.

 

Es lesiona de gravetat un company i tots els jugadors feu pinya al seu voltant. A meitat d’un partit mires als costats i sents que ells, aquells amb qui has passat tota la setmana compartint sensacions i treball, anirien amb tu a la fi del món si fos necessari.

 

Quan arriben els bons moments, gaudeixes com ningú. Si jugues diumenge a les 12 i guanyes, el pollastre a l’ast del dinar et sembla exquisit. Reps whatsapps de felicitacions d’excompanys. Se’t nota feliç durant uns quants dies. Fins i tot et veus més guapo davant el mirall. Aquells que diuen que t’ho prens massa seriosament, afirmen que el futbol i la vida no tenen res a veure. Jo no sé si entenen gaire de futbol, el que és evident és que no saben res de la vida.

 

Vols dir que val la pena tot aquest esforç?” em pregunten. “Deixa-ho estar, no ho entendries mai”. És sempre la meva resposta i la de tots els valents del #FutbolCat.

 

@albertoowono

 









GolCat © copyright 2017  
Desenvolupat per QuintaLinea